101.
metge 2 metgessa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que està legalment autoritzada per a professar i exercir la medicina. Metge militar. El temps és el millor metge. metge de capçalera Metge de medicina interna que fonamentalment té cura del curs de les malalties que obliguen a fer llit. metge forense Metge [...]
metge2 metgessa
|
102.
sanejament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de sanejar; l'efecte. Control de les condicions ambientals durant el procés d'elaboració i el consum dels productes alimentaris. Branca de la medicina preventiva que té per missió l'actuació sobre aquells factors ambientals que poden afectar la salut individual i [...]
|
103.
serverola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, endurit, solcat longitudinalment i coronat de nombroses setes ganxudes, que es fa en herbassars poc secs i en marges de bosc, emprada en medicina popular com a astringent (Agrimonia eupatoria). [...]
|
104.
tarongina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les labiades, aromàtica, de fulles amplament ovades i dentades i flors violàcies en verticil·lastres axil·lars laxos, que es fa en sòls humits, a les vorades de bosc i herbassars, emprada en medicina en forma de tisana o d'alcoholat (Melissa [...]
|
105.
clorur
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hidratat, preparada tractant calç apagada amb clor gasós, emprada com a blanquejant, desinfectant i oxidant. clorur de magnesi Sal en forma de cristalls deliqüescents, de fórmula MgCl2, emprada en els extintors d'incendis i, en medicina, com a laxant. clorur de polivinil Resina [...]
|
106.
clínic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és administrat o té lloc prop del llit del malalt. Medicina clínica. Metge que estudia les malalties i n'estableix els diagnòstics per mitjà de l'examen directe dels malalts. Ensenyament mèdic per l'examen i el tractament dels malalts en presència dels [...]
|
107.
safranera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'estil dividit en tres branques estigmàtiques llargues de color de taronja, cultivada pels seus estigmes, emprats en medicina i com a espècia (Crocus sativus). [...]
|
108.
acadèmia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Societat literària, artística o científica constituïda per a l'avançament de les bones lletres, de les arts o les ciències. Acadèmia de Belles Arts. Acadèmia de Ciències. Acadèmia de Medicina. Junta dels acadèmics. Lloc on els acadèmics [...]
|
109.
indicar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
temps. Exposar, explicar, breument. Ací no farem sinó indicar el mètode a seguir. Assenyalar com a útil, adequat, especialment en medicina. En aquest cas, podem indicar l'ús de la morfina. [...]
|
110.
sangonera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Invertebrat anèl·lid de la classe dels hirudinis, que es caracteritza perquè s'adhereix a altres animals i els xucla la sang. sangonera comuna Sangonera que viu en estanys i rius, utilitzada antigament en medicina per a practicar sagnies (Hirudo medicinalis). sangonera del cavall [...]
|